Repros de jocs (2): Manufactura

Tal i com us deia en la primera part, aquí farem referència a com es fa la repro en quan a mèdis fisics.

Què necessitem per fer una repro?

Doncs bé, bàsicament necessitem fer un cartutx per la consola que volem. I els elements principals són:

  • Carcassa del joc
  • Placa
  • Components (resistències, pila, microcontroladors)
  • Memòria (EPROM o FLASH)
  • ROM

Els 3 primers punts són força senzills, els aconseguim amb donants, jocs no excessivament cars i que no sàpiga greu perdre, jocs massius i fàcils de trobar com Dragon Ball Super Butoden, Street Fighter, Final Fantasy(s) en les seves versions JAP i en el cas de PAL podrien ser principalment FIFA(s).

Però s’ha de seleccionar curosament el donant, no tots els jocs tenen la mateixa capacitat de memòria o no tots tenen memòria ram per guardar partida. A part la distribució interna del joc en els bancs de memòria també pot ser diferent i per tant tractar-se aquest de manera completament diferent, que coneixem com jocs LoROM i HiROM, que són els mes habituals però en trobem d’altres.

Procés

El procés a seguir per aconseguir la nostre repro passa per inicialment identificar i localitzar una PCB compatible, si és possible la mateixa que l’original. Aquesta informació la podem obtenir gràcies a emuladors com SNES9X o pàgines web que tenen un recull de les plaques més habituals.

Seguidament tindrem que veure com ataquem la part de la ROM, com gravem la memòria? Si el joc és de menys de 8mb (1MB) o si el contrari és mes gran (12mb, 16mb…)

La forma que jo faig les repros es basa en l’us de memòries EPROM 27C801 de 8mb, en la que són “compatibles” un 90% de les potes. Dic compatibles perquè inicialment no ho són i s’ha d’aplicar un procés de canvi de bancs altrament conegut com bankswap (i que a la web podeu trobar una versió per mac Bankswap per Mac OS X), aquest procés reordena els bancs de memòria per tal d’aconseguir que coincideixin el màxim possible amb els originals, en el nostre cas, sols dues de les potes tenen que ser cablejades entre elles i els seus punts de soldar.

El problema ens el trobem en jocs superiors a 8mb, però cada mida té la seva solució. Existeixen plaques de fins a tres ranures per memòries, això ens permetria fer un joc de 8+8+8mb de forma senzilla, però el mes comú són les de una i dues ranures. El sistema és el mateix, apliquem bankswap a la ROM i aquest genera tant fitxers com memòria de 8mb siguin necessàries. Ull que no tots els programes que fan bankswap treballen igual, el meu concretament genera sempre fitxers 8mb exactes, per tant, un joc de 12mb don com a resultat dos fitxers de 8mb, altres programes generen un fitxer de 8mb i un de 4mb que tindrem que ampliar a 8mb amb un programa extern.

Per jocs que passen aquestes capacitats tenim les opcions d’utilitzar memòries més grans, clar, però ens trobem amb un problema. La Super treballa amb memòria de 8bits de bus, i les memòries de 16mb com la 27C160 son memòries de 16 bits de bus, això ens afecta a totes les potes i per tant la incompatibilitat total de poder soldar directament la EPROM a la placa, no hi ha bankswap que ho solucioni.

En el cas de la 27C160 (16mb) té un mode de 8bits que ens soluciona molt la vida, simplement li demanem una posició i ens la converteix a posició de 8bits i ens retorna aquets 8bits. Però en el cas de la 27C322 (32mb) ens trobem que és una memòria exclusiva de 16bits i per tant tindrem que de-multiplexar-los per aconseguir 8bits+8bits de cada posició absoluta. Això ja requereix l’us de microcontroladors i per tant mes i mes cables per un espai tant reduït com és l’interior d’un cartutx.

Sigui com sigui el nostre muntatge, si tot és correcte, endollarem el joc a la nostra consola i funcionarà, sinó, a revisar-ho tot i comença el nostre malson…

Encararem una tercera part amb altres detalls i altres formes de fer repros, a part de parlar d’altres plataformes.

One comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *