Repros de jocs (3): Final

Com us deia, en aquesta terce entrada comentaré una mica altres manera de fer reproduccions i una visió a altres plataformes que no són Super Nintendo / Super Famicom, que no h he treballat directament però si que he intentat llegir sobre elles.

Sense donants

És perfectament viable realitzar reproduccions sense donants en la gran majoria dels casos. La possibilitat que tenim avui en dia en el programari i l’accés a webs diverses de projectes electrònics ens permeten obtenir plaques prototipades per nosaltres, la nostre visió de una placa de cartutx i que podrem posar per exemple la EPROM 27C322 amb els microcontroladors necessaris per de-multiplexar i amb poca feina poder realitzar una gran quantitat de jocs que requereixen una gran quantitat de memòria.

A la imatge podeu veure una placa prototipada per jocs LoROM de 16mb sense RAM, en aquest cas utilitzant un CIC oficial, cosa que podríem solucionar utilitzant un SuperCIC que ens donaria un joc multi-regió i per tant jugable a 50Hz en PAL o 60Hz en NTSC U/J

Però podem arribar a trobar plaques capaces de simular una Ex HiROM que vindria a ser una hibrida entre LoROM i HiROM i que es podrien arribar a utilitzar fins a 96mb a la vegada. Podríem fins i tot utilitzar memòria RAM no volàtil per no dependre de piles per guardar partides.

Fora de la part electrònica, ens queden les carcasses, evidentment un donant barat és la millor opció, però potser no és gris, ja té tonalitat groga. Sempre pot passar pel tractament d’aigua oxigenada o de crema de peròxid d’hidrogen (crema d’aigua oxigenada).

La tecnologia actual, al igual que les PCB la tecnologia ens donar l’oportunitat de crear i fins i tot obtenir-la a casa nostre sense dependre de tercers gràcies a l’impressió 3D.

Això ens deixa amb que podem generar fàcilment des de zero el nostre cartutx repro, dotant-lo d’aquesta màgia de les coses fetes a ma i tretes sense la dependència d’un joc donant.

Altres plataformes

Les repros arriben a totes les plataformes, podriem dir que un CDR serigrafiat correctament, amb una bona caixa i una traducció d’algún RPG que no estigui en castellà, agafat amb pinces, però ja no és un princo dintre d’una caixa de princo amb tot escrit amb rotulador permanent.

Algunes de les plataformes habituals de repros són:

• Megadrive
• Master System
• Nes / Famicom
• Gameboy
• Neo Geo AES (populars també per conversións de MVSo CD)
• Neo Geo MVS
• PC-Engine

Sols són alguns exemples però evidentment totes les companyies solien treballar en una base de memòria de 8 o 16 bits i que són fàcils d’obtenir i substituir. Sempre comporten les dificultats de les plaques ja que no tots els jocs són iguals (recordeu l’apartat 2)

De la llista sols he fet una repro de Megadrive, però per mi no és una repro, és una reparació d’un joc. Un joc comprat a un mercadillu, un Streets of Rage 2 que a l’hora de la veritat fallava la ROM que portava de sèrie, pèr tant, la vaig substituir per una altre del mateix joc i ja el tinc funcionant perfectament. Aquest punt és el que fa que molta gent pensi que una repro és un canvi de memòria i que perd l’originalitat, però si la carcassa conté el joc que anuncia, no tindria que dir-se repro.

El mateix passaria si reparéssim alguna placa JAMMA que ha necessitat el canvi d’alguna ROM, si conserve gran part de l’escènica, perquè ha de dir-se repro?

Sí, sí, un Final Fantasy VI amb una versió traduïda a dins i en l’adhesiu japonesa en el cartutx, per mi és una repro, ja que ha perdut l’escènica de l’original, tindria que contenir el joc original al que pertanyia la carcassa per poder dir que NO és una repro.

Fins aquí aquestes entrades sobre reproduccions de jocs, si us ha quedat algun dubte no dubteu a comentar.